A Grup ATRA acompanyem persones vulnerables o en risc d’exclusió social, i durant aquests mesos de confinament no hem deixat de fer-ho en cap moment. En molts casos, però, hem hagut d’aprendre a fer-ho d’una altra manera, degut a l’escenari excepcional amb el que ens hem trobat.

Vam establir protocols i mesures concretes per a cada un dels nostres serveis i programes, amb la finalitat de minimitzar riscos i, alhora, de seguir garantint el benestar de les persones que atenem. Ha estat un camí complex, però també ple d’aprenentatges. I ara tornem, poc a poc i amb moltes ganes, a la nostra activitat habitual.

A les nostres seus a Barcelona i a Girona reiniciem les visites, amb cita prèvia i seguint totes les mesures d’higiene i seguretat recomanades. Així doncs, retorna l’atenció presencial individual dels programes ambulatoris del grup (PSVA-SAVA, Let’s Chat!, Actua, Actua Dona i Actua Jove), que durant aquest confinament han seguit oferint l’atenció habitual, però de forma telemàtica.

Els nostres serveis residencials com les Comunitats Terapèutiques, les Llars Residències o els Pisos amb Suport, així com els serveis d’atenció a persones i a famílies que es troben en situació de sense llar o en risc d’exclusió residencial, han continuat amb el seu funcionament ordinari, aplicant les restriccions i les mesures de prevenció indicades per les autoritats sanitàries, que mantindran mentre sigui necessari. A partir d’aquesta setmana, a més, les CTs reactiven els ingressos, prioritzant les persones que ja disposaven de data d’ingrés abans de l’estat d’alarma i les persones que han realitzat el confinament a casa seva.

Els centres que van tancar la seva activitat presencial amb la declaració de l’estat d’alarma ‒com els Clubs Socials, el Servei Prelaboral o els Centres de Dia‒ reprenen també, amb prudència i respectant les mesures d’higiene i distància de seguretat reglamentàries, bona part de la seva activitat presencial individual. Durant les setmanes de confinament, però, la tasca d’aquests serveis no només no s’ha aturat, sinó que s’ha ampliat, adaptat i reformulat, per tal de donar resposta a les necessitats, neguits i dubtes sorgits arrel de la nova realitat viscuda.

Aquest temps complex ha representat un canvi radical i inesperat a les nostres vides. Però també ha suposat un repunt de solidaritat i empatia. Ha posat en evidència que disposem d’un sistema sanitari públic d’una magnífica qualitat mèdica i humana. Ha demostrat el valor d’allò comunitari enfront allò individual. I ens ha ensenyat que, si volem, som capaços de reinventar-nos, fins i tot quan no hem tingut temps de planificar aquesta reinvenció.