Aquest matí s’ha realitzat a la Farinera del Clot la Jornada del Grup de Treball de Famílies de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona (XAPSLL) anomenada “Famílies i Sensellarisme: Realitat Invisible”. Durant aquesta jornada s’ha presentat l’informe “Famílies en situació de sensellarisme a Barcelona”, resultat d’un treball de recerca de més de dos anys realitzat en col·laboració entre els serveis que formen part de la Comissió de Famílies de la XAPSLL i la Universitat de Barcelona.
Grup ATRA, que compta amb una àmplia experiència en la gestió d’Habitatges d’Inclusió Social a Barcelona i en l’acompanyament a persones en situació de sense llar, ha participat en aquest estudi i en la jornada que avui se celebra. ATRA Associació ─una de les 4 entitats de Grup ATRA– forma part de la XAPSLL des del seu origen i Pere Cobo, educador social dels Habitatges d’Inclusió Social és membre del Grup de Treball de Famílies de la XAPSLL i avui ha dinamitzat i presentat la jornada.
La jornada ha tingut com a objectiu visibilitzar la realitat de les famílies en situació de sensellarisme a la ciutat de Barcelona, donar a conèixer els resultats de l’estudi i reflexionar conjuntament sobre les dades i els reptes que es plantegen a l’informe. La presentació de les conclusions de l’informe les han realitzat tres de les seves autores: Maria Virgínia Matulič Domandzič i Adela Boixadós Porquet, Professores de la Universitat de Barcelona i investigadores del Grup de recerca GRITS, i Montserrat Yepes Baldó, Professora de la Universitat de Barcelona i investigadora del Grup de recerca PsicoSAO.
A més, aquesta trobada ha volgut donar veu a les famílies que estan patint exclusió residencial a través dels seus propis testimonis. Així doncs, quatre famílies ateses per entitats de la XAPSLL han compartit les seves experiències personals i les seves històries de vida. Finalment, també s’ha pogut conèixer la situació a Europa a través de la conferència de Dalma Fabian, responsable de polítiques a la Federació Europea d’Organitzacions que treballen amb persones sense llar (FEANTSA).
Segons ha explicat Maria Virgínia Matulič, es calcula que a Espanya hi ha 8,5 milions de persones en situació d’exclusió residencial, i a Catalunya gairebé un 20% de la població es troba en aquesta situació. Els grups més vulnerables i exposats són les famílies amb infants, sobretot les famílies monomarentals, així com les persones migrades, especialment joves i dones. El sensellarisme encobert (l’habitatge informal, precari o l’infrahabitatge) és la situació majoritària d’aquestes famílies, una realitat en augment, especialment invisibilitzada per l’escassetat de dades i estudis concrets.
Diverses evidències científiques, alerten de l’impacte que provoca la manca d’habitatge a la salut física i emocional, al desenvolupament dels infants, al rendiment acadèmic i a la posterior incorporació al mercat de treball. A més, s’estima que produeix una reducció de l’esperança de vida de 20 anys respecte a la resta de la població.
Tal i com s’ha observat en les conclusions de l’estudi, la situació socioeconòmica actual i la manca de polítiques d’habitatge està impactant fortament en les famílies més vulnerables. De fet, un dels problemes més importants del sensellarisme familiar és la dificultat per accedir a un habitatge, i fa que aquesta exclusió residencial es cronifiqui i s’allargui en el temps.
Podeu consultar l’informe “Famílies en situació de sensellarisme a Barcelona” aquí.