Amb motiu del 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, des del Servei Prelaboral Salut Mental Gràcia hem organitzat diferents iniciatives participatives de sensibilització i conscienciació. Aquestes activitats han estat conduïdes per Nàdia Aguirre, la insertora laboral en pràctiques del recurs.
Taller de gènere i salut mental
Aquest taller, dissenyat per il·luminar la intersecció entre gènere i salut mental, tenia la voluntat de conscienciar i promoure la igualtat de gènere. L’esdeveniment es va desenvolupar en un ambient acollidor i compromès, on els i les participants es van submergir en un intercanvi profund de coneixements i reflexions sobre l’impacte de les dinàmiques de gènere en la salut mental.
Es va fomentar un clima càlid d’implicació i respecte, on es va encoratjar les persones participants a compartir les seves experiències i perspectives. L’empatia i la comprensió mútua van ser els pilars sobre els quals es va construir aquest taller, promovent un diàleg obert i constructiu. La diversitat de veus presents va contribuir a enriquir les discussions i aportar una mirada més completa sobre el tema.
Dinàmica “No ho diguis més”
Sota el lema “No ho diguis més”, usuàries, usuaris i professionals del Servei Prelaboral es van submergir en una dinàmica que va aportar no només consciència, sinó també l’oportunitat de transformar la violència simbòlica. Aquesta activitat va transcendir les barreres de la reflexió per a convertir-se en una experiència enriquidora en la lluita contra la violència masclista.
Les paraules són fonamentals en la construcció de la nostra realitat i identitat, i van més enllà de la comunicació, modelant percepcions i afectant la nostra psique. La violència simbòlica destaca com les paraules influeixen subtil però profundament en la nostra autoimatge i relacions. Reconèixer la seva importància ens capacita per a escollir-les sàviament, modelant la nostra realitat.
L’intercanvi de vivències personals va ser essencial per a construir comprensió col·lectiva, destacant situacions quotidianes de violència i la necessitat de sensibilització. “No ho diguis més” va ser un compromís per a trencar el silenci i construir un futur lliure de violència masclista, un pas vital cap a una societat més justa i igualitària.
En finalitzar, les persones van escriure etiquetes que reflectien la violència simbòlica que, de vegades, poden contenir les paraules. Aquestes etiquetes van ser plasmades en els seus cossos i rostres, com a cicatrius inesborrables que representen les ferides emocionals perquè després, amb pinzells i pintures corporals, les etiquetes que abans representaven dolor es convertissin en expressions artístiques.
La metàfora era clara, aquestes marques, igual que les experiències doloroses, no poden desaparèixer, però sí que es poden transformar canviant la forma en què les percebem i ens relacionem amb elles. La metamorfosi a través de l’art corporal no sols va proporcionar un alliberament emocional, sinó que també va simbolitzar la resiliència i el poder transformador de l’art.
